Seminari d’Anàlisi de l’Actualitat – Joan Abel Yuste

No és massa habitual que les notícies i els grans diaris parlin sobre els nens i les nenes. Sobre el què fan, el què els interessa… Encara menys se’n parla d’algunes activitats que fan part dels infants: colònies, campaments, tardes d’esplai, casals… en definitiva, de l’educació en el lleure. I si als grans mitjans sol ser poc habitual trobar recursos i informació sobre un aspecte tan important en la formació d’aquests infants, cal buscar més, i trobar altres mitjans, com la revista Estris.

La revista Estris és una publicació que va ser creada el 1971 pel Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), una federació d’esplais i centres d’educació en el lleure que s’inscriuen a la Fundació Pere Tarrés. Amb gairebé 50 anys d’història, aquesta revista ha esdevingut un gran referent pel que fa a l’educació en el lleure a Catalunya. La revista té entre el seu principal públic monitors i monitores de centres d’esplai i diferents professionals de l’educació i de l’educació en el lleure. 

Xavi Nus, president del MCECC des del 2015, n’és el director i editor i, junt amb Clara Llimona i Marta Navarro, que en són les redactores, Núria Frago, al disseny i Albert Riu, responsable de l’àrea d’administració i publicitat, completen el curt equip humà que escriu la revista.

La revista té diverses seccions. A l’inici trobem l’Editorial, que escriu Nus, i Punt de vista, una secció de breus columnes d’opinió a càrrec de diferents especialistes del món de l’educació en el lleure. A la secció D’arreu hi ha un breu recull de notícies destacades de l’àmbit del lleure, i, a continuació la secció Centre d’interès. Aquesta secció és el bloc central de cada número, on s’analitza algun tema en profunditat a través d’articles, entrevistes i recursos, com, per exemple, educar en la noviolència, la importància del voluntariat o els moviments migratoris. 

A la secció de l’Entrevista, es dóna a conèixer amb més profunditat algun personatge rellevant, que, a més, dóna la seva visió sobre el món del lleure. Durant l’últim any s’han entrevistat personatges com el cantant Nil Moliner, l’activista Oscar Camps, el periodista Salvador Alsius o el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chaakir el Homrani. A la Caixa d’estris hi ha diferents recursos i recomanacions per als centres d’esplai i a la secció En moviment s’hi poden trobar reflexions d’articulistes sobre temes d’actualitat relacionats amb l’educació en el lleure.

L’Estris es publica cada dos mesos en format paper, i té un tiratge d’uns 3.500 exemplars. Cada exemplar té un preu de 6,50€ i una subscripció anual de 39€. Des del 2014 la revista va obrir el seu format web amb molt més contingut. L’Estris, a més, ha estat guardonat en diferents ocasions al llarg de tots aquests anys, el més recent, el 2015, el XX Premi Civisme als Mitjans de Comunicació que atorga la Generalitat de Catalunya.

Des que el 29 de novembre de 2013 Canal 9 anés a negre, l’oposició al PP a les Corts Valencianes van defensar la reobertura d’una ràdio i una televisió pública per la Comunitat Valenciana. El 20 de juny de 2016, amb el canvi de govern a la comunitat, es crea la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), amb l’objectiu de desenvolupar una televisió i una ràdio públiques per a la Comunitat Valenciana, en valencià.

El 25 d’abril de 2018 es van començar les emissions en proves del canal À punt i a partir del 10 de juny, de forma oficial. Amb el baix pressupost (poc més de 80 milions d’euros per tota la CVMC) i el repte de reprendre l’emissió de continguts televisius en valencià, les primeres xifres d’audiència van ser baixes, amb prou feines superaven l’1% de quota de pantalla. Lluny quedaven i lluny queden encara les xifres d’audiència dels inicis de Canal 9 (amb més del 20%) o fins i tot les últimes dades abans de la seva desaparició (al voltant del 5%).

Amb tot, la trajectòria d’À punt és bona, no només per haver aconseguir més que doblar l’audiència en un any i mig, sinó també per la consolidació de la cadena com a referent informativa i d’entreteniment en valencià.

Després d’aquest any i mig de reobertura de la televisió pública valenciana, aquest 2020 promet ser un any de canvis i d’expansió de la cadena. En substitució d’Empar Marco, el Consell Rector de la CVMC ha escollit Alfred Costa com a nou director general de la cadena.

Entre els principals objectius que ha plantejat Costa com a director general pels propers tres anys, hi ha el de recuperar els espectadors de més de 45 anys, l’audiència “tradicional d’una cadena autonòmica”. Aquest objectiu s’entén dins el concepte de voler recuperar les audiències de Canal 9, que van ser prou elevades fins a l’arribada de la crisi i que se solien sustentar entre aquest perfil d’espectadors. À punt, en canvi, té entre la seva màxima audiència el públic jove, amb el qual ha pogut arribar al 3% d’audiència.

Aquest objectiu de recuperació del públic tradicional ve acompanyada d’una revolució a la graella de la cadena, reforçant el paper dels informatius i, sobretot, dels concursos, però afegint a la programació l’entreteniment dels programes de testimonis. L’altra gran aposta és per la proximitat amb el territori, amb més reporterisme i afegint a la ràdio les desconnexions territorials de Castelló i Alacant.

Durant el seu mandat, Costa s’ha fixat com a principals objectius fer augmentar l’audiència de la cadena i fer-la rendible econòmicament. La meta seria passar del 2,5% actual al 5,5% en tres anys, i fer augmentar d’aquesta forma la recaptació per publicitat als 3 milions d’euros anuals. 

Des que al juliol del 2018 Rosa María Mateo es convertís en administradora única de RTVE, a proposta del primer govern Sánchez, fa ja un any i mig, la televisió pública espanyola es troba en una situació normalitzada de provisionalitat. El nomenament de Mateo es va fer per majoria absoluta en una votació al Congrés dels Diputats una setmana després que el propi Congrés tombés una setmana abans la proposta de renovació del Consell d’Administració de RTVE al complet, que intentava acabar amb els mandats expirats de l’anterior consell.

Aquesta tasca d’administradora única pretenia ser provisional, però el bloqueig polític i la inestabilitat institucional han impedit que el consell directiu de la corporació torni a ser operatiu. De fet, la provisionalitat s’ha perllongat perquè no s’ha reprès el concurs públic que s’havia iniciat fa mesos. Aquesta situació d’inestabilitat i bloqueig polític s’ha traslladat a la corporació, que ha vist com la feina dels professionals s’ha vist condicionada per la inseguretat i la provisionalitat, i així ho han denunciat en diverses ocasions els treballadors de la corporació. 

De fet, el sindicat CCOO, considera que més enllà de les dificultats de l’administració única provisional, cal que s’implementi de forma definitiva el model de concurs públic. En un comunicat difós una setmana després de la formació de govern, expliquen que “el camí està construït, es diu CONCURS PÚBLIC… toca continuar-lo”. Exposen que la continuïtat del model actual fa que la corporació perdi terreny respecte Mediaset i Atresmedia i que està cedint “part del prestigi profesional que ha de caracterizar el principal mitjà públic de comunicació d’Espanya”. 

On més s’ha reflectit aquesta situació de provisionalitat ha estat en els informatius de la corporació. Enmig de crítiques per la politització dels informatius i de parcialitat els treballadors han patit constants canvis en la direcció dels informatius. Uns canvis que no sempre han convençut la plantilla de treballadors, com en el cas del nomenament d’Enric Hernández com a director d’Informatius i Actualitat, pel fet de ser un director extern a la plantilla.

El Consell d’Informatius, amb el canvi de context polític, han exigit l’acabament de la situació de provisionalitat i que es completi el concurs públic. A través d’un escrit públic han instat als poders Executiu i Legistlatiu a reprendre el procés de selecció de candidats i la posterior elecció d’un nou Consell d’Administració i d’un nou President de RTVE.

El president del govern Pedro Sánchez, va admetre el passat dilluns en una entrevista a TVE que la situació de provisionalitat s’està allargant “més del que seria desitjable” i es va comprometre a reprendre el concurs públic, bloquejat al Congrés, a través del consens polític. En aquesta mateixa entrevista Pedro Sánchez es va referir a la periodista Alicia Gómez Montano, que va morir dos dies abans i que era la candidata més ben situada en el concurs públic bloquejat, ex directora d’Informe Semanal i editora d’Igualtat de RTVE.